Les drogues al•lucinògenes causen una distorsió profunda de la percepció de la realitat, interposen la interacció de les cèl•lules nervioses i el neurotransmissor serotonina. Quan les persones estan sotmeses als efectes d’aquest tipus de drogues poden tindre la sensació d’escoltar sorolls i sentir sensacions no reals, també poden patir canvis emocionals ràpids i intensos. Un dels al•lucinògens més coneguts i més potents que es coneix i que altera l’estat d’ànim i percepció és la dietilamida d'àcid d-lisèrgic (LSD o LSD-25) una droga il•legal, psicodèlica semisintètica de la família de l’ergoina. És un material clar o
blanc, in olor, i soluble en aigua, sintetitzat amb àcid lisèrgic, que manca d’olor i té un gust lleugerament amarg. És el vint-i-cinquè derivat de l’àcid lisèrgic que sintetitza(d’aquí prové el seu nom LSD-25), que es troba en alguns cereals, la seva formula és: C15H15N2CON(C2H5)2. S’aplica en altres al•lucinògens com són la mescalina, la psilocibra i la ibogaina entre d’altres. El LSD inicialment es produeix en forma cristal•lina, es tritura per a fer-ne pols i es barreja amb vàries substàncies per a produir tabletes que es coneixen com a “micro-punts” o “tripis” o quadrats prims de gelatina anomenats “ventanals”. Normalment però, es dilueix i s’aplica al paper conegut com a “blotter- acid” i altres materials. Es ven en diferents segells de formes i colors diferents. Els colors i les formes només serveixen per la decoració i així resulten més atractius als ulls dels consumidors. S’administra per via oral, es col•loquen sota el paladar. La dosis mínima de LSD que causa algun efecte psicoactiu en humans és d’aproximadament 20 o 30 micrograms. Per lo tant es aproximadament 100 vegades més fort que la psilocibina i la psilocina.
La dietilamida d'àcid d-lisèrgic va ser descoberta per el químic suïs Albert Hoffman l’any 1938. Va agafar molta fama durant ka dècada dels 60. Va ser descoberta per casualitat, i en els seus principis Hoffman i altres científics van pensar que podia tindre utilitats terapèutiques. Als assajos clínics es va provar el LSD en animal, baix els seus efectes aquests es van tornar extraordinàriament inquiets. Donat aquets resultats es va abandonar l’investigació, però Hoffman seguin el que definia com un curiós pensament
“Divendres 16 d'abril, 1943, em vaig veure forçat a interrompre el meu treball en el laboratori a mitjan tarda i dirigir-me a casa, trobant-me afectat per una notable inquietud, combinada amb cert mareig. A casa em vaig tombar i em vaig enfonsar en una condició d'intoxicació no desagradable, caracteritzada per una imaginació extremadament estimulada. En un estat semblant al del somni, amb els ulls tancats (trobava la llum del dia desagradablement enlluernador), vaig percebre un flux ininterromput de dibuixos fantàstics, formes extraordinàries amb intensos desplegaments caleidoscopi. Aquesta condició es va esvair dues hores després.”
Hoffman va creure que aquests efectes havien estat causats per una petita absorció accidental del LSD-25. Dies després va prendre una dosis major per a posar a proba els efectes, aquest dia va ser reconegut més tard com “el dia de la bicicleta”. Al 1947 es va suggerir que podia funcionar com a fàrmac, al mateix any es va començar a comercialitzar baix el nom de “Delysid”. Es feia servir per a la psicoteràpia, anys més tard també es va fer servir com a teràpia per l’addicció a l’alcohol i per a els malalts terminals de càncer.
Els efectes del LSD comencen a ser presents entre els 30 o 90 minuts després de ser ingerit, desapareixes a les 12 hores aproximadament. A els consumidors els hi pot semblar que escolten els colors i veuen els sorolls. Defineixen els efectes com un “viatge” o un “mal viatge”. Es efectes del LSD son impredictibles, tot depèn de la quantitat de droga consumida, l’estat d’ànim del consumidor, les expectatives del usuari i l’entorn en el que es faci servir. Per lo general no causa dependència física. Els efectes principals són l’augment de la pressió arterial i del ritme cardíac, marejos, pèrdua de la gana, sequedat bucal, nàusees, suors, tremolors, emocions molt variades, nombroses al•lucinacions, distorsió del moviment, percepció distorsionada del temps, insomni, pot desbloquejar records reprimits... És una droga que no crea adició, però q
ue en canvi si que crea tolerància, cosa que fa que per aconseguir la mateixa sensació que al principi hagis de consumir dosis més altes. Pot portar varies conseqüències com per exemple els flashbacks (que es poden produir fins i tot al cap d’un any d’haver consumit LSD), ansietat, depressió... Amb el temps, i ja que no crea addicció, la majoria de consumidors del LSD disminueixen o deixen el consum voluntàriament.
Bibliografia:
http://sg.nl.gob.mx/IEJ_SCAA/adiccion_2.aspx?adiccion=06&texto=
http://www.elrancahuaso.cl/admin/render/noticia/13471
http://infodroga.blogspot.com/2008_05_01_archive.html
http://www.drugabuse.gov/infofacts/LSD-Sp.html
http://es.wikipedia.org/wiki/LSD
No hay comentarios:
Publicar un comentario